" La qüestió de la identitat ha sigut transformada per alguna cosa que ve donat a una tasca: tu has de crear la teva pròpia comunitat. Però no es crea una comunitat, la tens o no; el que les xarxes socials poden crear és un substitut. La diferència entre la comunitat i la xarxa és que tu pertanys a la comunitat però la xarxa et pertany a tu. Hi pots afegir amics i pots esborrar-los, controles la gent amb qui et relacionades. La gent se sent una mica millor perquè la solitud és la gran amenaça en aquests temps d'individualització. Però a les xarxes és tan fàcil afegir-hi amics o esborrar-los que no necessites habilitats socials. Aquestes les desenvolupes quan ets al carrer, o vas al teu centre de treball, i et trobes amb gent amb qui has de tenir una interacció raonable. Aquí has d'enfrontar-te a les dificultats, involucrar-te en un diàleg. El papa Francesc, que és un gran home, en ser triat va donar la seva primera entrevista a Eugenio Scalfari, un periodista italià que és un autoproclamat ateista. Va ser un senyal: el diàleg real no és parlar amb gent que pensa el mateix que tu. Les xarxes socials no ensenyen a dialogar perquè és tan fàcil evitar la controvèrsia… Molta gent usa les xarxes socials no per unir, no per ampliar els seus horitzons, sinó, en canvi, per tancar-se en el que anomeno zones de confort, on l'únic so que senten és el ressò de la seva veu, on l'única cosa que veuen són els reflexos de la seva pròpia cara. Les xarxes són molt útils, donen serveis molt plaents, però són un parany".

Per a veure l'entrevista sencera:  http://cat.elpais.com/cat/2015/12/30/cultura/1451504427_675885.html